User talk:Matmenmor

Hello. The Va article you started was deleted. This is English-language Wikivoyage. By the way, this "User talk" page is supposed to be used for us to communicate with you and vice versa. What is this Catalan(?)-language text here? Did you write it yourself? If not, it's probably in violation of copyright. Ikan Kekek (talk) 14:18, 9 December 2014 (UTC)

Hi. Can you please explain what you're doing and why you're doing it here? Ikan Kekek (talk) 17:22, 9 December 2014 (UTC)

CONTEXT I HISTÒRIA

Regnes, guerres amb l’imperi Britànic i època colonial

Anteriorment a l’època de l’ocupació Britànica, brindaven les guerres entre les diferents dinasties establides arreu del territori (Pegu, Ava i els Mon). A la Dinastia Toungoo (1531-1752) es va iniciar un procés que conduiria a la unificació del país, mantenint aquesta unió durant tres dinasties següents. Amb la conquesta de tot el territori, Myanmar va ser anomenada Birmània per als invasors i va passar a formar part de la índia britànica. Als anys trenta del segle XX, el nacionalisme independentista indi i els moviments anticolonialistes, van començar a sorgir al territori (aparició de la associació de joves Budistes) i els britànics es van veure obligats a crear una administració colonial per al Bruma, territori “separat de la Índia” i al mateix temps havia sorgit l’Exèrcit per a la independència de Birmània (BIA) que van recolzar l’ocupació japonesa al 1942, encara que ràpidament al 1945 va ser represa per Gran Bretanya, que al 1948 es va veure obligat a concedir-li la independència.

República i estat socialista

Durant l’any següent de la independència va esclatar una guerra civil i es va produir una sublevació comunista dominada pel govern de U Nu, imposant-se un regim militar a l’any 1962 encapçalat pel general Ne Win que va derrocar a U Nu. Posteriorment es va aprovar una constitució que definia el territori com a república socialista al gener de 1974. Mesos després Ne Win va esser escollit com a president i escollit un altre cop al març del 1978, però va dimitir al juny de 1981 i el va succeir el general San Yun. A l’agost del 1988 va esclatar una revolta coneguda com la sublevació 8888, que demanava l’obertura política del país, però al contrari, va acabar amb la formació d’una junta militar encapçalada del general Saw Maung.

Dictadura militar

Al 1989 va donar-se un cop d’estat i es va canviar el nom del país per Unió de Myanmar (nom reconegut per la ONU i UE). Va ser la dictadura més gran del mon, implantant polítiques xenòfobes que van conduir a Birmània a un aïllament total. El socialisme estatal va arruïnar l’economia, causant devaluacions monetàries, l’ultima de les quals va propiciar massives protestes socials pacifiques. Actualment, existeixen nombrosos enfrontaments entre minories ètniques dins del país i la societat encara viuen en pobresa i repressió. Els militars esclavitzen, violen, torturen i maten, a vegades nomes per cantar cançons prohibides.

Transició i eleccions any 2010

El 10 de març d’aquest any, es van publicar les lleis electorals, mentre que al dia següent, es van abolir els resultats dels comicis del any 1990. Aquestes lleis exigien als partits a inscriure’s a un nou registre de partits, a mes d’obligar que entre a les seves files no hagués cap persona que haguessin o estiguessin empresonades, de manera que obligava a la LND a expulsar del seu partit a tots els presos polítics inclosa Aung San Suu Kyi. La LND es va negar a acceptar aquestes normes i no es va inscriure. Va passar a esser un partit a la clandestinitat i a no poder presentar-se a les eleccions del 7 de novembre (primeres eleccions depares de 20 anys). Segons els resultats informats per membres governamentals, el Partit d’Unió Solidaritat i Desenvolupament, recolzat per la Junta militar al poder, hauria obtingut a prop del 80% dels escons, amb una participació del 70%. Però internacionalment, aquests comicis van esser considerats fraudulents i no lliures per la oposició política causada per la repressió interna.

REGIONS

Birmània s’expandeix des dels confins de l’Himalaia al nord, fins la península de Malaca al sud. A l’oest sobre el golf de Bengala, el litoral del qual està denominat per la Serralada d’Arakan. El relleu muntanyós culmina en el seu extrem nord, amb l’alçada màxima en el pic Hzakabo Razi (5.967 m), en els monts Gaolingong on hi ha una gran varietat de volcans apagats i les serralades situades de nord a sud, aïllen les planes envoltades pels rius Chindwin, Ayevarwady, Sittang, Saluénel i el conegut Mekong.

• 
  Mapa de Myanmar

• 
  Localització

CIUTATS

Myanmar (Birmania) consta de vàries ciutats de rellevant importància:

  Bagalay, Pyay, Taungoo, Mandalay, Yangon, Bago, Mrauk U, Myeik, Kengtung i Mawlamyine

Les més conegudes són Nay Pyi Taw, Bago i Mandalay.

Nay Pyi Taw és la capital de Myanmar des del 2005. És una ciutat artificial poc poblada. Té moltes zones restringides pels turistes, com els carrers ministerials, les cases dels militars i les places on es fan actes públics.

Bago, és una ciutat poc agradable turísticament parlant, dominada pel bullici de la carretera que la travessa, amb un tràfic prou atapeït a qualsevol hora del dia. La ciutat, a part, ofereix alguns llocs interessants per a visitar, com per exemple els dos budes enormes.

Mandalay, es considera la segona ciutat més important de Myanmar i s’ubica al nord del país. S'hi pot anar amb avió des de Yangoon, però és més comú anar-hi amb autobús. Els hotels es concentren al centre de la ciutat, no obstant, es comencen a construir altres a la perifèria. Els preus són fixes ja que el govern així ho imposa i els hotelers, han de pagar una taxa bastant alta per a poder allotjar turistes.

ALTRES DESTINS

- Yangón: És la ciutat més gran de Myanmar i té alguns aspectes turístics a destacar: la pagoda Schwedagon (temple budista) és la més antiga del món, amb un preu d'entrada de 5$ i la torre Sakura, des d’on es poden contemplar unes vistes espectaculars de la ciutat.

- Pyay: Un poble situat cara al nord, que està entre Yangón i Bagan. És un poble poc visitat i per tant no gaire conegut entre els estrangers. Les activitats recomanades són visitar la pagoda a la Shwesdanaw Paya, les ruïnes de Thayaekhittaya a les afores de Pyay o llogar una bicicleta i recórrer el centre.

- Bagan: Un dels destins més populars de Birmania. Pocs turistes es deixen perdre els més de 4000 temples que té, els més famosos són: Sweizigon Paya, Andada Patho, Dhammayangyi Patho i Gawdawpalin Pahto.

El que es coneix com Bagan, està realment dividit en tres parts:

1- Nyaung U, on resideixen la majoria d’hostals.

2- Old Bagan, hi ha alguns temples.

3- New Bagan, on hi ha més hotels i restaurants.

• 
  St Mary Chair a Yangón
• 
  Temple Hindú a Yangón

QUÈ VEURE

- Llac Inle: Un llac d’aigua dolça situat entre les muntanyes de l’Estat Shan, a l’est de Birmània. Té una superfície estimada de 12.000 hectàrees i 500 km quadrats. Conté nombroses espècies pròpies, entre d’elles, més de 9 espècies de peixos diferents. Entre les seves ribes, es troben més de 200 ciutats i pobles, poblats majoritàriament pels Intha (fills de llac). La ciutat més poblada és Nyaung Swe, que té un canal de 4m de profunditat fins el llac (Canal de Nankand).

- Mercat flotant de Ywama: No és exactament un llac flotant, ja que es tracta d’un petit mercat en terra ferma, al qual arriben tots els venedors en canoes. L’única venda que es duu a terme són souvenirs i la realitzen venedores provinents de variats grups ètnics.

- Monasteri Pa-Auk Taw Ya: Situat a 15km al sur de Mawlamyine, on s’ensenya la meditació i despertar de la consciència coneguda amb el nom de Satipatthana vipassana. Té 200 habitacions i és un dels centres més grans de meditació del país on el llit i el menjar és totalment gratuït.

- Kyauktalong Taung: Es tracta d’un penyasegat que s’eleva sobre els camps sembrats i està coronat per stupes. Per a pujar fins a la cima cal pujar 550 escalons.

- Win Sein Taw Ya: És el buda reclinat, i té 170 metres de llargada. La zona està plagada de stupes i budes de peu. Entre elles, les 500 millors estàtues de monges que porten a Win Sein Taw Ya. A l’interior del buda gegant hi ha galeries i estàtues.

QUAN ANAR A MYANMAR

- Gener: El dia de la independència (4 gener) commemora el final de la dominació britànica amb festes per tot el país.

- Abril: La festa de l’Aigua a Thingyan, és recomanable, tot i que es celebra en una de les èpoques més càlides de Myanmar.

- Desembre: És la temporada alta, particularment durant les vacances de Nadal i cap d’any.

• 
  Mercat flotant al Llac Inle
• 
  Bumerse Pagodas
• 
  Buddha Yangon
• 
  Buddha Bago

• 
  LLac Inle
• 
  Monasteri al Llac Inle
• 
  Temples de Bagan

ECONOMIA

En general la situació econòmica de Birmània és de extrema penúria i amb alts nivells de corrupció, contraban i mercat negre. el país està centrat en la agricultura com activitat principal econòmica, ja que ocupa a 2/3 de la població activa i contribueix amb un 40% al PIB. El cultiu principal és l’arròs que ocupa a prop de la meitat de les terres de cultiu encara que posseeix altres cultius secundaris com el cotó, el cacauet, verdures, llegums, etc. L’explotació és més intensa al delta de Irawadi, on es produeix més aliments dels que es consumeix, el qual permet l’exportació de grans quantitats d’arròs.

Existeixen abundants jaciments naturals de minerals dels que es poden extraure petroli, gas natural i carbó, estany, zinc i plom. Ocupa la primera posició en explotació forestal de manera tradicional, producció de teca i plantacions d’arbres de cautxú. Pel que fa a l’activitat ramadera, tenen importància econòmica el bestiar boví i porcí i l’abundant pesca obtinguda també amb mètodes tradicionals al golf de bengala i al mar de Andamán.

La xifra del PIB al 2012 va ser de 43.373M€ i el PIB per càpita va ser de 822€, 13€ menor que al 2011.

SOCIETAT

La cultura birmana actualment està més orientada cap a l’occident a causa de les colonitzacions angleses i de la globalització que es pot observar a les àrees urbanes, tot i que, en realitat, es una barreja de centenars de influencies birmanes, xines, índies i tailandeses, fet que es reflexa en el seu idioma, cuina, música i art, aquest últim influenciat pel budisme Theravãda, així com la literatura.

El budisme Theravãda és notori en un 89% de la població, encara que conviu amb un 4% de cristianisme, un 4% d'islam, un 1% per a creences animistes i un 2% per al budisme Mahãyãna.

• 
  Dones Kayan i turistes

RELIGIÓ

El budisme va arribar a Birmània a principis de l’era cristiana barrejant-se amb l’hinduisme i l’animisme indígena. Segons l’historia i la tradició religiosa que perdura fins l’actualitat, el rei Anawrahta de Began, va adoptar el budisme al 1056 marxant a la guerra contra el regnat Mon de Thaton, al sud del país amb la finalitat d’obtenir el Canon budista. Actualment es podria dir que es una barreja de budisme “pur” amb elements animistes i fils hinduistes. L'islam, va arribar al territori aproximadament al mateix temps, però fins a l’època colonial no va haver-hi afluència d’indis musulmans a Rangun i altres ciutats. La majoria de mesquites i temples de Yangon donen els seus orígens a aquests immigrants. El cristianisme va arribar a Birmània a l’any 1800 a través de missioners europeus. Mentre que la contribució Xinesa tampoc va ser molt influent, només es van establir alguns temples tradicionals xinesos a Rangun i altres grans ciutats al segle XIX.

Birmània té garanties formals de llibertat religiosa, encara que les minories religioses en particular les zones rurals, són objecte de discriminació. Hi ha tensió i disturbis entre els grups religiosos Birmans budistes i Musulmans Birmans a les grans ciutats. Al 2001, els birmans musulmans van atemptar contra els Budes de Bamiyan, decidint que eren ídols i per tant contraris al coran, destruint-les amb dinamita i dispars de tancs. La política nacionalista del regim considera el budisme un element clau de Birmània i proporciona un biaix sistemàtic a favor d’aquests en termes de forces armades i altres estructures d’estat.

Les pagodes, són els aspectes de la cultura budista birmana més visible en llocs de culte. D’aquí el nom al territori de “terra de pagodes”. Els quatre llocs més importats de la peregrinació budista birmans són:

- Pagoda de Shwedagon a Yangon

- El Buda Mahamuni a Mandalay

- Kyaiktiyo pagoda

- Bagan, una antiga capital al riu Irrawady on milers d'estupes i temples s’han mantingut durant un mil•lenni.

VESTIT

La roba típica entre homes i dones birmans, són els Lungi indis o Sarong o Pa-so més conegut entre els homes, a més de tenir les sandàlies tradicionals Hnyat-phanat. Per a ocasions més formals, l’home ha d’utilitzar una armilla Bamar xines manxú, sobre una camisa de coll angles i a vegades un turbant anomenat Gaung Baung. Mentre tant les dones, porten una brusa botonada a la part davantera anomenat Yinzi i un xal. Encara que a les zones més urbanes els pantalons i les faldilles són cada vegada més visibles especialment entre joves.

• 
  Jove amb un thanaka
• 
  Nena Kayan

GASTRONOMIA

La cuina birmana a estat també influenciada per la cuina índia, xinesa i tailandesa, així com les cuines ètniques tradicionals. Es caracteritza perquè es serveix en taules baixes i en bol a més de tenir un sabor una mica picant degut a les espècies. El menjar típic de Birmània és carn amb curri, sopa, arròs al vapor i una salsa fermentada amb peix en conserva juntament amb verdures per sucar. El plat tradicional es la Mohinga, fideus d’arròs a una sopa de peix o les Laphet thoke, amanides de fulles de té en vinagre. Encara que hi ha d’altres plats com l’arròs a l’estil shan (Arros bullit amb cúrcuma i oli d’all aixafat amb forma de truita) o els Moun, entrepans dolços que es mengen acompanyant el té durant el mati o la tarda. Els birmans mengen amb els dits, encara que la utilització d’utensilis occidentals i palets xinesos, s’han tornat molt més comuns als pobles i a les ciutats.

MÚSICA I DANÇA

A la musica birmana, s’utilitzen una gran varietat d’instruments tradicionals reunits en una mateixa orquestra coneguda amb el nom Hsaing Waing. La musica popular tradicional es caracteritza pels canvis bruscos de ritme i melodia, així com la textura i el timbre. Un instrument únic de Birmània es la Saung-gauk, un arpa arquejada que remunta a l’època de pre-hititas (població indoeuropea que es va instal•lar a Anatòlia als s. XVIII i XII). A la Mahagita es troben una extensa col•lecció de cançons clàssiques tradicionals birmanes anomenades Tachin gyi, que es divideixen en conjunts d’interior i a l’aire lliure, d’enyorança, per a la cort reial, musica per a fer ballar als cavalls, per adorar als nats, etc.

La musica birmana inclou diversitat de tradicions populars com Buaw que als festivals religiosos es canta a ritme d’un tambor llarg i prim, amb interrupcions ocasionals pel batec de un tambor més gran. Altres instruments són els gongs, les campanes..

La dansa birmana ha sigut influenciada per les tradicions de balls dels seus veïns, en especial Tailàndia, amb qualitats úniques que la distingeixen d’altres estils regionals.

ART

Històricament , l'art birmà es basa en la cosmologia budista o hindú i mites. Hi ha diversos estils regionals d'imatges de Buda, cada un amb certes característiques distintives. L'estil de Mandalay, que es va desenvolupar a finals de 1800, consta d'un Buda de forma ovalada, amb trets realistes, incloent celles naturalment corbades, orelles petites, però segueix sent considerable, i un vestit drapejat.

Hi ha 10 arts tradicionals: Herrero, Alebrije, Orfebre, Relleu d'estuc, Obra, Talla de pedra, Torneria, Pintura, Lacat i la Fosa de bronze.

A més el teixit de seda, la ceràmica, la fabricació de tapissos, el gravat de pedres precioses i fer pa d'or són també arts d'alt interès turístic.

L'estil de teulada molt comú en l'arquitectura de Birmània es diu pyatthat, un sostre de diversos nivells.

Una forma antiga de ball anomenat yodaya es una imitació del ball formal tailandès, en el qual una dona utilitza només mans i peus per expressar les seves emocions. L'estil pop domina actualment la música de Birmània però existeixen altres formes de música birmana les quals utilitzen una sèrie d'instruments musicals tradicionals, reunits en una orquestra. Cantar forma part de diverses llegendes en pali.

La literatura birmana es troba també influïda pel budisme, especialment els contes Jataka. Des que el budisme ortodox va prohibir la ficció, moltes obres són literatures no novel•lesques.

La poesia ocupa un lloc destacat, hi ha diverses formes de poesia única a la literatura birmana, és un gènere popular en l'actualitat, com ho va ser durant els temps monàrquics, però a diferència de les novel•les i altres obres, que utilitzen birmà literari, la poesia vernacla s'utilitza en lloc de Birmània literària

Molts escriptors també es tradueixen novel•les occidentals, especialment els d'Arthur Hailey i Harold Robbins. El sector de la traducció florent és el resultat que el govern birmà, que no va signar l'Acord Convenció Universal, el que hauria obligat els escriptors birmans de pagar regalies als autors originals.

Els contes constitueixen el fons més autèntic de l'expressió popular; n'hi ha didàctics, d'origen hindú, traduïts al birmà en vers o en prosa; existeixen relats inspirats en el folklore indi, mongòlic i thai, traducció de les faules del Jitopadesa i del Pancha-tantra; els contes birmans del poeta Suddhamma Chari sobre aquest tema estan molt difosos.

IDIOMA

L'idioma principal és Myanmar (Birmània), que pertany al tibetà- birmà de la família, igual que de Rakhine (arakanés), Chin, Kachin, Akha, Lisu, Lahu i Naga. El Mon, Wa i Palaung parlen llengües Mon-Khmer, mentre que el Shan pertany al grup de Tai. Les llengües de Kayin (Karen), Kayah (Karenni) i Pa-O són independents d'aquests grups.

• 
  Alfabet Burmese
• 
  Números

FESTES TRADICIONALS

Hi ha dotze mesos en el calendari tradicional birmà i dotze festivals corresponents. La majoria de les festes estan relacionades amb el budisme birmà i en qualsevol ciutat o poble local paia pw és el més important.

La festa més coneguda és Thingyan, una celebració de quatre dies del nou any lunar. Aquest festival es porta a terme abans que els birmans Any Nou, el primer dia de Tagu que cau a mitjans d'abril. Igual que altres nous festivals anys del sud-est asiàtic, la gent esquitxades d'aigua uns als altres. No obstant això, Thingyan té un significat religiós, marcant els dies en què s'espera que els budistes per observar els vuit preceptes del budisme.

MODALS

Societat birmana opera a ana, una característica o un sentiment que no té equivalent en anglès, que es caracteritza per una vacil•lació, la reticència o l'evasió, per realitzar una acció basada en el temor que ofendre a algú o fer que algú perdi la cara, o arribar a ser incòmode.

El concepte de hpon, es tradueix com "el poder". S'utilitza com una explicació dels diferents nivells de les diferències ètniques, socioeconòmiques i de gènere entre les persones en una societat. Hpon es refereix al resultat acumulat de les accions passades, una idea que el poder o posició social prové de mèrit guanyat en vides anteriors. Aquesta idea s'utilitza per justificar l'opinió generalitzada que les dones són menys iguals que els homes, que es considera que tenen més hpon.

Alguns costums dels birmans que poden resultar útils si es viatja al país:

- Els homes poden creuar les seves cames quan es senten a una cadira o en una estora, però les dones generalment no ho fan.

- Els nens se'ls ensenya des de jove "per venerar als majors”.

- Es creu que els pares són els únics responsables de la conducta dels seus fills. Dir "gràcies", no és costum birmana entre amics i a la família.

- Es considera de mala educació tocar el cap d'una persona, ja que és el punt més alt del cos. Es considera un tabú tocar-se els uns als altres, però el que és pitjor, és assenyalar amb el peu o seure amb els peus apuntant a persones, perquè els peus es consideren la part més baixa del cos.

- Assenyalar amb el dit a les imatges de Buda és considerat blasfem, encara que aquest costum s'ha erosionat lentament.

- Les sabates s’han de treure abans d’entrar a les cases, monestirs i compostos pagoda.

- Acostumen a passejar en sentit horari al voltant d'una pagoda, cap a l'esquerra. Les demostracions físiques d'afecte en públic són comuns entre amics del mateix sexe o entre els membres de la família, però poques vegades es veu entre els amants. Per tant, és comú veure als amics caminant junts agafats de la mà o amb els braços al voltant de l'altra, però les parelles poques vegades ho fan, excepte en les grans ciutats.

COM ARRIBAR

Pràcticament tots els vols internacionals arriben a l’aeroport de Yangón (RGN); també hi ha una connexió amb Kunming (Xina) des de l’aeroport de Mandalay (MDL). La ruta més comú a Yangón és via Bangkok, tot i que hi ha connexions directes amb altres ciutats de la regió com Singapour i Kuala Lumpur.

Entre les línies aèries amb enllaços internacionals regulars s’inclouen les següents:

- Air Àsia: Dos vols diaris a/desde Bangkok i Kuala Lumpur.

- Air China: Cinc vols setmanals a/desde Beijing i Kunming

- Air India: Vola a/desde Kolkata els dilluns i divendres.

- Bangkok Airways: Quatre vols setmanals a/desde Bangkok.

- China Airlines: Tres vols setmanals a/desde Taipéi.

- Malaysia Airlines: Vola a diari des de Kuala Lumpur

- Silk Air: Vola a diari des de Singapur.

- Thai Airways: Vola a diari des de Bangkok.

- Vietnam Airlines: Opera cinc vols setmanals a/des de Hanói i dos setmanals a/de Ciutat Ho Chi Minh.

TRANSPORT

A Myanmar, com en molts altres països del Sud-est Asiàtic, hi ha gran varietat de transport local, que en qualsevol cas, la seva població i inclús els turistes, agafen per moure’s per la ciutat.

- Bicicleta: La majoria són velles però es una bona opció per recórrer distàncies curtes. Aproximadament, el cost total per a un dia complet sol rondar els 1.000-1.500Kyats.

- Rickshaw: Myanmar està ple d’aquest tipus de transport. És un tipus de bicicleta que al seu lateral té enganxat un sidecar de fusta. Hi poden pujar un màxim de dues persones adultes i resulta ser més econòmic que un taxi o una moto.

- Tuk-Tuk: Transport molt conegut a Birmània i molt estès per tota Àsia. És una moto que duu enganxat un carro a la part del darrera. El carro pot estar proveït tant de seients encoixinats o de seients de metall i fusta.

- Thoun Bein: Molt semblant al Tuk Tuk tailandès, però la zona davantera està coberta.

- Pick-Up: Camioneta amb la zona de càrrega coberta. Els seients estan disposats lateralment. Hi cap gran quantitat de persones i quan s’omplen els seients laterals es col•loquen petits seients de plàstic al mig.

- Carro de cavalls: Carro estirat per cavalls, molt popular a Bagan i Inwa.

- Carro de bous: Carros tirats per bous a les zones més rurals de Myanmar, com per exemple a Kalaw-Inle. Molts duen un cartell on hi posa: “Taxi”, els quals es poden alquilar per realitzar visites.

- Barca: Al llac Inle es fa imprescindible, si volem recórrer-lo. A Amarapura, a U-Bein (el pont de Teka), és on molts turistes alquilen barques per veure la posta de sol.

- Motocicleta: Està prohibit alquilar motos als turistes, però hi ha llocs a on et deixen alquilar-les i és realment la opció més econòmica i ràpida de visitar la zona. Aproximadament, un dia d’alquiler costa uns 8.000-10.000MMK, més la gasolina que oscil•la entre 1.000-2.000MMK/litre.

- Taxi: Abans d’entrar en un taxi és recomanable regatejar el preu. Es parla de que existeixen dos tipus de taxis: els normals i els blaus, sent més econòmics els blaus, i els quals pots trobar fàcilment a la zona de Mandalay.

- Camioneta: Són semblants als Pick-Up però tenen més capacitat. Els passatgers van col•locats a la part del darrera i també al sostre.

- Autobús: És un transport urbà de molta utilitat però no gaire recomanable pels turistes, ja que mai saben on està la parada, així bé, es recomana simplement per llacs recorreguts. És el principal mitjà de transport que s’utilitza per moure’s per tot el país.

- Tren: El tren està considerat el pitjor transport que hi ha per recórrer llargues distàncies ja que és lent i incòmode.

- Ferry: Existeixen varies rutes en les quals podem agafar un ferry per a recórrer-les.

• 
  Mitjà de transport amb bous
• 
  Carro

ALLOTJAMENT

En l’actualitat el tema d’allotjament a Myanmar està sent un problema pels viatgers. El nombre de visitants ha augmentat exponencialment els últims anys i no així la proporció del nombre de llits. No hi ha oferta suficient doncs per tant turisme, sobretot de tipus senzill i barat, molts negocis estan molts plens i els preus van en augment. En molts casos, ha resultat ser l’allotjament més car i de menys qualitat en tot el Sud-est Asiàtic.

Molts hotels tenen quasi 20 anys i un mal manteniment de conservació. Les habitacions més barates són molt bàsiques, brutes i amb banys compartits (especialment a grans ciutats com Yangon i Mandalay).

L'oferta barata és limitada per a estrangers. No hi ha tants guesthouses en proporció al nombre de turistes actuals. Molt sovint estan complertes, sobretot a temporada alta, des de mitjans de setembre a març.

El govern prefereix autoritzar la construcció de grans hotels que permetre petites i senzilles guesthouses, per el que no s’estan obrint nous negocis. No està autoritzat practicar el home-stay, birmans que allotgin estrangers a casa seva.

Com a alternativa a aquest problema el que molts estrangers solen reservar l’habitació amb molta antelació. El preu mitjà per habitació bàsica sol ser de 12-15 dòlars. En general, l’esmorzar va inclòs i molts cops ofereixen tovalloles, paper i sabó.

SEGURETAT

Generalment, l’únic cas en el que un local es faci amb les pertinences d’un turista és quan a aquest, se li caiguin o bé se li oblidin. Fins ara, els robatoris són molt poc habituals però no s’ha de temptar la sort, ja que estem parlant d’un país pobre. Les úniques estafes són els canvistes, que et retornen menys diner del que et deuen i els conductors o guies que en treuen comissió.

La frontera amb Tailandia, és zona coneguda pel trànsit de drogues i pot ser bastant perillosa. Habitualment, també s’hi donen talls d’electricitat i solen ser freqüents a arreu menys a Nay Pyi Taw. Molts negocis tenen els seus propis generadors, tot i que convé informar-se a la pensió si tenen electricitat tota la nit, sobretot en època de calor.

El mal estat de les carreteres i les infraestructures ferroviàries, a més de les laxes exigències de seguretat i procediments dels vols i creuers, impliquen un cert perill als viatges.

SALUT

Les qüestions de salut i qualitat de les infraestructures sanitàries varien molt depenent de la zona del sud-est asiàtic a la que es viatgi. En principi, no hi ha risc de contagi de cap tipus de malaltia infecciosa. Són els accidents de tràfic i les malalties preexistents, les principals contingències sanitàries. No obstant, és bastant normal posar-se malalt però en la majoria dels casos es tracta de patologies comuns que poden prevenir-se amb una conducta sensata o tractar-se amb una farmaciola de viatge.

A Myanmar, l’atenció mèdica local és molt insatisfactòria, i només s’hauria d’acudir als seus hospitals com a últim recurs. Hi ha una clínica internacional a Yangón.